Peça experimental construïda a partir d'imatges procedents de l'arxiu familiar de l'autora, un conjunt d'11 cintes que abasten viatges i vacances des de 2005 fins a 2009. En el procés de revisionar aquest material, a Elena Calvo resulta cridaner l'ús recurrent i abusiu del zoom, on la càmera permet una extensió de l'ésser i arriba a veure coses que queden massa lluny per a l'ull humà.

La peça funciona com una recopilació i ordenació de material en zoom en la qual apareixen paral·lelismes i contrastos entre diversos espais de suposat interès turístic. Es genera un diàleg i connexions visuals amb llocs i monuments, quedant en un segon lloc les persones que els visiten. Una absència que caracteritza tot l'arxiu de l'artista, on les figures familiars ssolo apareixen en moments esporàdics.

Zoom nº92 reflexiona i explora les possibilitats del cinema domèstic i els arxius. Treballa amb l'apropiació i resignificació, extraient les imatges de la seva funció i context original per a donar peu a nous sentits.