Posició no accssible en el mode de vista prèvia
Al seu primer llargmetratge, Mònica Rovira presenta una narrativa minimalista que explora la fi d'una relació de parella. Dues dones conversen sobre el succeït, mentre un passat recurrent reapareix constantment. A cavall entre el documental i la ficció, el film es va presentar en el Festival de Sevilla, destacat per la crítica i el públic.
Des d'una perspectiva íntima i crua, Veure a una dona es deixa portar per les diferents freqüències d'un vincle en transformació. Un esdevenir de forces tan intenses com reflexives que, al compàs de l'entorn natural en el qual es troben, van modelant un nou terreny relacional. En el seu debut, Rovira converteix un potencial melodrama en un document visual sensible i audaç. Veure a una dona ofereix una perspectiva d'imatges que destil·len vida i deslliguen un transitar emocional tan esquinçador com esperançador.
