Setze jutges d'un jutjat, mengen fetge d'un penjat... en aparença és un embarbussament una mica macabre i pot ser que sense sentit. I poc més. Però no. En realitat es tracta d'una prova d'autenticitat. Una prova fonètica que fa gairebé impossible superació per als qui no són catalanoparlants i que, per tant, certifica la "impuresa" de la seva condició. El treball parteix de la intenció de problematitzar la identitat com a concepte monolític, uniforme i sòlid des de l'absurd.

L'autora reviu amb la seva mare l'experiència de l'emigració i la dificultat de construir una identitat estable i coherent. Jugant amb embarbussament i cançons populars catalanes, es posa en evidència la dificultat d'encaixar en els estàndards de correcció identitària, tant del lloc de partida com del d'arribada.

El treball de Laia Ramos parteix de la quotidianitat i de l'íntim, de les relacions familiars, per a ressaltar les estructures, les formes de poder i els paranys de la nostra societat. Si en La vida per venir explorava les complexes relacions de la institució familiar, en Sempre una estranya mira una mica més enllà per a posar en la picota les contradiccions amb les quals es construeixen els sentiments de pertinença, territori i llengua a l'Espanya contemporània.