Santuario consisteix en un recorregut virtual per un petit món flotant, que levita impassible en algun lloc entre el cel i la mar. Elaborat a partir de múltiples fotogrametries preses al llarg d'un any i mig, el projecte es compon de petits fragments de la realitat que gaudeixen d'un interès especial, ja sigui pel seu context històric, per tenir una estètica relacionada amb l'abandó o els terrain vaguis, o per establir un diàleg entorn de la desindustrialització i els fòssils paisatgístics que aquesta deixa després de si.

A través del registre 3D, aquests llocs específics queden «congelats» i resguardats en el núvol, immunes al pas del temps i inamovibles, indiferents al fet que la seva versió física estigui a punt de desaparèixer per sempre. Protegits així sota els dígits, el conjunt es consagra en una espècie de santuari de l'abandó i atorga un caràcter diví i celestial a aquests espais oblidats, tot això sent travessat per una intenció plàstica i constituint també una invitació immersiva a qui ho transiti cap a un lloc de refugi i de reflexió entorn de qüestions sensibles com són la memòria, la mort o la permanència.

Santuario s'ha desenvolupat en la II Convocatòria de Residències Artístiques de Laboral Centre d'Art i Creació Industrial i la part interactiva de la qual ha estat creada amb l'ajuda de l'artista 3D Diego Paredes, i el vídeo del qual compta amb una peça sonora realitzada per Lofácil (María Barrena i Carlos de Arquer) en 2024. Aquesta peça va ser mostrada per primera vegada en la selecció de projector de Centre Cultural Montehermoso Kulturenea en col·laboració amb la UPV/EHU al març de 2024.