En els primers segons de Rayos y Centellas, una pel·lícula analògica s'introdueix —per si sola— dins una Super 8, càmera amb la qual Domingo va gravar aquest vídeo que, al llarg dels seus quatre minuts, ens transporta a una de les seves fantasies visuals. La referència inicial a la càmera no és casual: en aquella època, un dels punts centrals de la producció de Domingo es basava en el pur plaer de filmar i en l’interès per explorar i recollir els trucs que permet realitzar una càmera.

Ús de lents d’aproximació, jocs amb l’obturació i la llum, animacions, són només alguns dels trucs que apareixen en aquesta proposta i que ajuden a crear una atmósfera onírica i alucinatòria que recorda a les pel·lícules de Man Ray o Kenneth Anger, per citar només dos noms, i que aglomera, també, la sensualitat gay que transmeten algunes de les seves propostes, com si aquesta pel·lícula fos una fantasia sexual i febril.

Domingo gravava aquestes pel·lícules sense guió i sense pressa, gravant els seus amics quan aquests podien i gaudint de l’acte de gravar en sí amb una energia, transgressió i talent que són presents en cada fotograma.