Mecánica era el títol genèric d’una sèrie de projectes rumiats al voltant de 1976 amb dos aspectes comuns: l’ambigüitat del fotograma fílmic en tant que component estable d’una seqüència dinàmica, cinemàtica; l’aplicació de les lleis del desordre i de l’atzar sobre unes seqüències cinematogràfiques preexistents. El 1990 encara vaig tornar sobre les mateixes idees i vaig sintetitzar un nou projecte en dues parts, pel qual ja considerava la idoneïtat dels sistemes digitals d’accés aleatori. Aquesta és la base que he pres en aquest “retard”, pel qual he triat una cèlebre coreografia de Fred Astaire (del film Royal Wedding de Stanley Donen).
