Un primer pla d'unes mans. Darrere d'elles, veiem a una dona que es disposa a fer-nos un retrat a partir d'aquestes mans. Passat, present i futur s'entremesclen en la lectura de mans que ens ofereix Javier Codesal.

Les dues grans mans ens serveixen de pont per a arribar a la dona. Ella, Elisa Romero, llegirà tots els detalls de la mà per a explicar-nos la vida d'una persona. Podria ser qualsevol, ja que el resultat al qual assistim és una amalgama complexa on l'individu retratat passa de ser “molt independent” a necessitar “tirar l'ancora a algú”, té una sensibilitat extremada i al mateix temps és molt materialista, és generós i també gasiu.

La narració de la lectora de mans transcorre entre el retrat psicològic, el descobriment del passat i les opcions del futur. La vida amorosa, la relació amb la família i el contacte amb els altres van apareixent gradualment.

El pla utilitzat per Javier Codesal convida a l'espectador a posar-se en la situació de ser llegit. Les mans ens acompanyen càlidament cap a aquest sorprenent retrat realitzat des d'un suposat desconeixement. Un retrat divertit, amè i emotiu, amb punts àlgids i moments de tristesa, amb sorpreses i desencantaments; tot el que ha de tenir un relat fantàstic per a mantenir l'estímul de la proximitat.