Fuga caníbal (2017) considera la bretxa entre la (falta de) història del 'art lèsbic' en els 'tròpics' i la hiperrepresentació de la 'dona tropical sensual'. Fuga caníbal travessa la mirada exotizant tant del moviment artístic surrealista del segle XIX com de la política radical neoliberalitzada del segle XXI, un context en el qual el 'treball de les dones' es visibilitza i devalua simultàniament. El narrador de Fuga caníbal consumeix l'obra dels 'sexilios', una inscripció d'experiències d'exili i immigració durant les dècades de dictadures a Amèrica del Sud i la crisi de la sida, com a tàctica per a reinscriure una sexualitat lèsbica del Carib en un espai definit per la sobreexposició i l'esborrat.

Fuga caníbal és el tercer capítol d'Exilio Tropical: un comentari anàrquic sobre sexe, populisme, teories mèdiques, història de l'art i exili.