La producció d'Alba Mayol Curci parteix originàriament de la conceptualització de l'escriptura i el dibuix entesos com a accions primàries presents en el desenvolupament del que es denomina en el context occidental psique, consciència o subjectivitat. Planteja el seu treball com una recerca d'elements en els marges d'un discurs dominant, que sovint poden trobar-se en el poètic, l'emocional o ho anti-heroic. Situa en el polític la pràctica artística posant-la al servei de la possibilitat d'una psicomilitancia, en la qual el posicionament pot donar-se a través de nocions com a afecte, vulnerabilitat, tràngol o embodiment.
