El Bombero Torero és la translació rudimentària d'una conferència en la seva forma de document més bàsica: passada de diapositives i veu en off. El contingut d'aquesta conferència és el de deslegitimar l'originalitat disfuncional que normalment diem gràcia. Proposa ser fidels a les estructures narratives que han provat la seva eficàcia i un descrèdit pel valor del diferent en tant que diferent.
Els codis, les filies i les referències són exemplificades per dos artistes maleïts: Pere Lluís Pla Buxó –amb qui ha treballat en altres projectes- i Domingo Sánchez Blanco. Als qui Antonio atorga el rol de Bomber o Torero en la seva accepció popular del significat.
