MeMitjançant diferents tècniques d'animació aplicades digitalment Andrés Pachón reinterpreta Nanook of the North (Robert Flaherty, 1922), Nepal. 8 years criss-crossing roadless Nepal (Toni Hagen, 1950) i Group Hunting on the Spring Ice (Quentin Brown, 1968). Tria diferents fragments i els deconstrueix separant la figura del fons donant-li nous significats, dimensions i textures. Una sort de collages en moviment. Les muntanyes que estan després dels esquimals bé poden ser un teló, un diorama o una passada de diapositives. O un núvol pot ser tan gran que engoleixi a l'explorador. Els individus són retallats de les seves imatges originals movent-se a través d'un espai intervingut o confeccionat per a l'ocasió. La figura sembla situada davant un decorat, una construcció teatral o de museu de ciències naturals. La persona s'ha convertit en personatge, en tipus manejat per forces externes per a representar el que l'omniscient antropòleg dicta. Si bé a l'origen aquestes pel·lícules descobrien i constataven tribus ignotes també eren rodades amb la consciència de servir com a mostra del cas estrany a manera de barraca de fira. L'exotisme era la seva raó de ser davant el públic coetani. En l'actualitat s'han convertit en souvernirs o records d'una manera de colonialisme audiovisual en el qual l'home occidental mirava per sobre de l'espatlla a l'indígena que li feia interpretar un paper estipulat per idees prefixades en lloc d'indagar en la seva realitat quotidiana.