Un drama, l'interior d'un triangle amorós, interpretat per ninots de joguina que són manipulats per les mans de l'autora. Damunt d'una taula, amb unes cerveses i a la terrassa de la seva casa, aconsegueix muntar un plató i representar un melodrama quotidià.

Dos ninots, una amb un vestit blau i els cabells pèl-rojos esvalotats i l'altre, un negret nu. Es van de copes (de major altura que els personatges). A un tercer ninot alt, de pell clara i vestit impecablement d'extraterrestre, l'atreu la pèl-roja. Com a conqueridor pega a l'altre ninot per a fer-se amb la pèl-roja realitzant a més, diferents proeses per a impressionar-la. Ella es llança contra l'intrús i li dóna una pallissa. Finalment la parella es torna a reunir i continuen la tabola. Una història senzilla i sense pretensions amb la força del pròxim i de les pròpies experiències personals, encara que estigui representada per ninots.

El mecanisme domèstic aconsegueix en aquest vídeo la seva màxima esplendor a través de l'ús de la càmera. La improvisació, immediatesa i proximitat del dispositiu aconsegueix treure partit a la tipologia de la joguina. Jana Leo els mou i desenvolupa els seus potencials devaneos amorosos puntuats pel so d'un acordió, que substitueix les possibles paraules i onomatopeies de l'acció. Qui sembla dolent és molt dolent i qui sembla bo, molt bo. Un triangle amorós tipificat però que aconsegueix renovar-se a través de la posada en escena (o sobre la taula) com un joc infantil. L'aparença lúdica lleva ferro a la realitat de les situacions, a la seva violència domèstica i a la seva càrrega passional. El mateix mecanisme dels titelles, de la fabulació, o del conte per a nens, és utilitzat per a desenvolupar una vivència personal que així mateix serveix per a descarregar qualsevol frustració provocada per la realitat dels fets.