A la seva adolescència, a finals de la dècada dels vuitanta, Ainhoa va començar a escriure tot allò que no volia explicar-li a ningú. Els diaris de vida que va conservar fins a la seva mort, descriuen a una dona diferent a la que van conèixer els seus familiars i amigues/us. Diaris íntims que develan una infinitat de temàtiques relacionades amb l'experiència femenina i sobre els quals han escrit altres dones al llarg de la història.
No importa la llunyania geogràfica o temporal, conflueixen temes, sensacions i estats d'ànim. Ainhoa, yo no soy esa és també una crònica alternativa a la història oficial de l'Espanya de 1990, explicada a través dels diaris de vida d'una dona.
