Manel Bayo (Salt, 1966) combina la seva faceta d’artista visual amb la de professor a l’aula multimèdia de l’Escola Municipal d’Art (EMA) La Mercè i amb diverses activitats de gestió, promoció i/o reivindicació cultural, com és el cas de la NOVAADAG (Nova Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona).

La seva obra, tot i ser formalment heterogènia, oscil·la entre allò estrictament íntim i una mirada social preocupada i crítica amb el seu entorn. És a partir de la tensió que s’estableix entre aquests dos àmbits que articula la major part de les seves propostes, buscant sempre interpel·lar l’espectador alhora que el fa partícip del seu desconcert. Un altre aspecte important consisteix en la manera com Bayo promou la participació de l’espectador, proposant unes regles del joc que esdevenen l’estructura bàsica de les seves peces. Tot i creure que l’art no és només una forma de pensament crític, sinó també una eina per desencadenar respostes socials, es deixa portar sobretot pel seu component lúdic i irònic. La pulsió íntima del seu treball artístic rau en la recerca de la ironia per la ironia. Utilitza la descontextualització i l’apropiació d’arxius i objectes diversos, alguns provinents de la seva vida quotidiana o del seu passat, però que a vegades són objectes trobats que acaben formant part dels seus artefactes poètics.

Entre els anys 2010 i 2012 realitza i presenta les pel·lícules TieflandREMIX i RazaREMIX, en què revisa el nazisme i el franquisme utilitzant material cinematogràfic de l’època. Tots dos projectes s’estrenen al cinema Truffaut de Girona i, posteriorment, RazaREMIX es presenta al Festival Internacional de Cinema de Gijón (FICX – 48) i a Ingràvid de Figueres; TieflandREMIX, al Kosmopolis del CCCB de Barcelona. L’any 2012 participa com a artista convidat en el desè aniversari del VAD (festival de vídeo i arts digitals de Girona) i en el projecte Building Snatchers a la mostra CentralStation de Glasgow. L’any 2015 presenta a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt l’exposició Una explosió de gas destrossa una casa, en la qual revisa, amb una intenció crítica i poètica, la seva trajectòria vital i el desconcert que provoca el futur.

En la seva trajectòria com a artista visual destaca el primer premi del Festival de Vídeo i Arts Digitals VAD (2006), aconseguit amb la peça Locus amoenus, i el primer premi de la VII Biennal d’Art de Girona amb l’obra 16 bales, atorgat per l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona. D’entre les seves peces d’art digital destaquen Eclesiastès (2010), 7 propostes per al nou centre d’art contemporani (2007), Impromptus (2006), Pornografies (2005), Life in progress (2005) i Jackpot (2005). Ha exposat a les Sales Municipals d’Exposicions, al Centre Cultural La Mercè, a la galeria Espais i al Museu d’Història de Girona; així com a la Casa de la Cultura de Girona com a artista seleccionat a la sisena Biennal d’Art. Fora de Girona ha exposat a Vic (Museu de la Pell), Mataró (Espai Cero), Tortosa (Museu de l’Ebre), l’Havana (ISA), Alemanya (Lingen i Regensburg) i Finlàndia (Lamppaaranta), entre d’altres.